Tiken Jah Fakoly: Educar per a la revolució

Tiken Jah Fakoly és una de les veus autoritzades del reggae d'Àfrica, amb un missatge panafricanista i delator dels explotadors que té gran calat entre la població del continent.

En un moment crucial per al seu país, Costa d'Ivori, amb l'expresident Laurent Gbagbo sent jutjat en la Cort Penal Internacional per crims de guerra i delictes de lesa humanitat, el guerriller del reggae de Costa d'Ivori Tiken Jah Fakoly, té clar de quin costat es posiciona: el de la construcció d'una societat sobre pilars ferms. “El fet que es trobi a la presó és bo per a la nostra justícia. Així els restants presidents d'Àfrica podran comprovar que si maten, aniran al menys un dia a presó. Si veuen que no són déus, tindran més cura de la gent”.

No obstant això, Gbagbo va ser, durant el seu mandat, un dels principals responsables a divulgar el concepte de “ivorité”, que Tiken rebutja de ple. “Aquest concepte divideix al nostre país i l'incendia.La meva nació va ser construïda entre tots: gent de Mali, Guinea, Burkina Faso, Benin, Togo…la gent va venir de diverses parts per a ajudar-nos a construir la nostra nació. Quan els polítics van començar a parlar sobre aquest concepte, la meva nació va començar a tenir problemes”.

A aquesta concepció excloent de la nació, Tiken contraposa el panafricanisme defensat per persones com Marcus Garvey o l'expresident de Ghana, Kwame Nkrumah: la unió dels diversos pobles africans sota el paraigua d'un mateix Estat que els integri a tots respectant la seva diversitat i patrimoni cultural. “La unitat d'Àfrica és l'única solució per al desenvolupament d'aquest continent. Des d'un punt de vista econòmic, Àfrica és un dels continents més rics. Tots els continents necessiten a Àfrica perquè tenim tot el camp que els països occidentals precisen per a mantenir el seu desenvolupament. Així que si estem units, serem forts en aquesta batalla”.

La clau per a despertar és el que a ‘African Revolution’ anomena “la revolució intel·ligent”, això és, l'educació

Probablement l'Estat que més s'ha encarregat d'esprémer Àfrica per al seu propi desenvolupament és França a través de la ‘françafrique’. Concepte que ha servit per a caracteritzar aquest neocolonialisme que l'economista François-Xavier Verschave va descriure com “la criminalitat encoberta de les altes esferes econòmica i política francesa, on una sort de República subterrània s'oculta a la nostra vista” i que va servir per a titular el treball que Tiken va editar el 2002.

Preguntat sobre què precisa el poble africà per a sobreposar-se a aquesta situació que depreda els seus recursos naturals, el cantant respon: “Necessitem despertar i comprendre això, perquè Àfrica és una gran paradoxa. Àfrica és un dels continents més rics del món i els africans són de la gent més pobra en el món. No és normal ésser ric i pobre”. Tiken és conscient, a més, del hàndicap que suposa el passat recent al que ha estat sotmès el seu poble: “Venim de l'esclavitud i la colonització i vam néixer com nació el 1960, pel que en l'actualitat només portem 50 anys com nació. Estem escrivint la nostra història”.

La revolució intel·ligent

La clau per a fer despertar als seus veïns és el que en el seu últim treball, African Revolution (2010), defineix com la revolució intel·ligent: l'educació. “Hem edificat una escola a Costa d'Ivori, una a Burkina Faso, una a Mali i estem tractant de construir una altra en el meu país a causa de la seva situació. L'anomenarem Reconsideration School i al març donaré un gran concert a Gènova per a construir una escola a Guinea Conakry. Això és el que la meva música fa per a ajudar a alfabetizar la gent del meu país, perquè sé que l'educació canviarà Àfrica”.

La culturització d'un poble, l'ivorià, la taxa d'analfabetisme del qual arriba al 50%, serà clau en l'esdevenir d'Àfrica. “Estic segur, perquè la gent de Babilònia ha de saber que si som intel·ligents, si estem preparats per a parlar amb ells... si algun dia la majoria dels africans saben llegir i escriure, canviarà la destinació d'aquesta nació. Estic convençut. Aquest és el motiu pel qual construeixo escoles: per a mostrar el camí de l'escola als joves, per a dir-los: “Ves al col·legi, així estudiaràs i comprendràs el que passa en el món, en el país”.

Musulmà per tradició familiar, considera que les religions monoteistes han suposat per al seu continent un element més de disputa i desunió. “Abans que totes aquestes religions vinguessin a Àfrica, teníem la nostra religió i la nostra primera religió era africana, perquè l'Islam i el Cristianisme divideixen. Hem de ser cautelosos amb tot el que divideix la nostra nació. Penso que el que la gent ha de fer en el meu país o en la resta d'Àfrica és situar-se per sobre de la religió”.

Precisament perquè les seves cançons serveixen com forma de condemna i denúncia de la corrupció, la colonització o l'explotació, Tiken és conscient que posa la seva vida al servei d'una causa noble per la qual mereix la pena apostar. “Si he de morir per això, estic preparat. Seria una bona raó per la qual fer-lo, doncs uso la meva veu per a una bona finalitat: per a Àfrica. Aquesta gent sofreix molt: hem sofert l'esclavitud, una gran colonització i avui estem novament sota la colonització, perquè els governs occidentals controlen les nostres riqueses”.

D'ascendència griot (una història familiar)

“Havia un gran guerrer el nom del qual era Samory Touré. Quan va venir al meu llogaret, va voler dur-se a tota la població a la guerra. El nom de la dona del meu avi, Massona, era el mateix que el de la mare del gran guerrer. I quan es marxava amb tota la població, va dir ‘bo, em marxo amb tots, però m'agradaria que una família es quedés i cuidés del llogaret. Aquesta família ha de ser la de la dona el nom de la qual sigui el mateix que el de la meva mare’. Així va ser com la meva família es va quedar en el llogaret”, explica Tiken Jah Fakoly. “I quan la població s'estava marxant amb el gran guerrer, van venir per a lliurar-nos als animals (búfals, cabres, pollastres) i ens van dir: ‘heu de cuidar d'ells i quan tornem, ens ho emportarem’. El meu avi va voler guardar tot allò que li van lliurar abans de marxar-se. I va aconseguir que en la seva família alguna gent toqués la percussió, uns altres cantessin, uns altres ballessin per a avisar que es duguessin els animals que li havien lliurat. Així és com els griots van entrar en la meva família”.

* Article de Jaime Bajo publicat a la revista Diagonal

http://www.diagonalperiodico.net/Educar-para-la-revolucion.html