"Jaciments arqueològics", exposició de Xavi Moix al Campus

"Jaciments arqueològics", és una exposició de Xavi Moix que podreu veure al Campus (Sant Llorenç 11, Reus) del 15 de gener al 8 de febrer.

Composicions abstractes procedents d'imatges reals.

La idea de “composicions abstractes” defineix d’una manera prou acurada el que ha estat el principal propòsit d’aquest treball. Les imatges recollides aquí han estat obtingudes en zones del meu entorn més immediat i són fruit de l’observació de tot tipus de marques i senyals dispersos sobre el terra que hi han quedat gravats amb el temps. L’enquadrament de tots aquest elements és l’origen de les noves composicions.

Les línies i formes geomètriques trobades són la pura expressió dels espais. Aquesta emotivitat que desprèn la terra és originada per la voluntat de cercar un cert equilibri entre els traços i les formes acumulades atzarosament pel pas del temps.

El títol de l’exposició, “Jaciments Arqueològics”, està estretament relacionat a un concepte de temporalitat, ja que és realment l’efecte del temps el que acaba dibuixant sobre la terra, esdevenint d’aquesta manera el suport de l’obra. Per això, més enllà de la idea de “composicions abstractes”, la recerca també es fonamenta en el fet de seguir el rastre que aquests bocins de terra han anat acumulant amb el temps, donant així un valor específic a tot el procés creatiu de l’obra i no únicament a les imatges resultants.

El nom de “Jaciments Arqueològics” va sorgir casualment en un dels dies que sortia a inspeccionar, sobre el terreny, algunes zones on fàcilment pogués topar amb aquelles “formes trobades” que encara estava buscant. Aquell dia em vaig adonar que la superfície que trepitjava tenia una expressivitat inusual, fins i tot diria que tenia un cert misteri. Tot plegat, l’estranya percepció que generava aquell espai era perquè realment em trobava sobre un autèntic jaciment arqueològic. Això va fer que acabés associant el nom de “Jaciments Arqueològics” amb el treball que estava duent a terme pel sentit coincident de la temporalitat.

Si un jaciment és el lloc on s’hi acumulen o concentren restes prehistòriques, arqueològiques o fòssils, el terme d’arqueologia ens remet al mètode per a elaborar història que utilitza com a documents qualsevol mena de vestigis materials deixats pels homes. Aquesta relació amaga una curiosa metàfora. El treball que jo havia estat fent en aquell jaciment era el de seguir el rastre que uns estudiosos del passat havien deixat en el passat. És a dir, sense adonar-me’n, havia fet arqueologia de l’arqueologia.

Finalment, no totes les sèries realitzades han estat treballades sota la mateixa premissa. Cada espai té les seves particularitats i per això és explorat amb motivacions diferents. En algunes d’aquestes sèries, concretament la d’”Espais buits”, on es poden veure les traces formulades per a marcar els fonaments d’una futura construcció, el concepte de temporalitat no remet únicament al passat. L’espai capturat es troba immers en una espècie de “temps mort”, un quiet diumenge d’hivern entre el passat i el futur.

http://www.jacimentsarqueologics.blogspot.com/