Projecció de la pel·lícula "Marock" a Reus el 18 de gener

Dilluns 18 gener, 20 h. Sala d'actes del Centre de Lectura (c/Major 15).

Projecció de la pel·lícula "Marock", de la directora marroquina Laila Marrakchi.

Entrada gratuïta.

"Marock", Laila Marrakchi, Marroc/França 2005, VO Francès & Àrab Subtitulada Castellà. Intèrprets: Morjana El Alaoui, Mathieu Boujenah, Razika Simozrag, Fatym Layachi, Assad Bouab, Rachid Benhaissan, Khalid Maadour.

Casablanca, últim curs a l'institut. La despreocupació de la joventut acomodada marroquina i tots els seus excessos: les carreres de cotxes, l'amistat, la música, l'alcohol i l'ansietat de passar a l'edat adulta. Marock és un Marroc desconegut, fet a la imatge de Rita, 17 anys, que s'enfronta a les tradicions del seu país. Viu el seu primer amor i descobreix les contradiccions de la societat en la qual viu, de la seva família i del seu germà gran, que promulga una tornada als valors tradicionals. Una aventura sentimental entre una adolescent musulmana sense complexos i un playboy jueu descriu la vida dels joves privilegiats de bona família de Casablanca, atrets pels excessos de tota classe i enarborant una manera de vida liberal, aquest grup de joves d'entre 16 i 20 anys evoluciona, no obstant això, en un ambient de fortes tradicions religioses que els obliga a entrar en confrontació quan els seus desitjos d'emancipar-se xoquen amb la rigidesa dels costums.

Laila Marrakchi va nèixer l'any 1975 a Casablanca, es va llicenciar en Cinema i Audiovisual en la Universitat de París VIII. Des de 1995 ha treballat com becària, script i ajudant de direcció en pel·lícules com "Soleil", de Roger Hanin, "Fúria", d'Alexandre Aja, i "Over the Rainbow", un curt d'aquest últim presentat a concurs a Cannes 1997. Va dirigir el seu primer curtmetratge, "L’horizon perdu", l'any 2000, al qual van seguir els documentals "Femmes en Royaume chérifien" i "Derrière les portes du hammam" l'any 2001 i els curtmetratges "Deux cents dirhams" (2002) i "Momo Mambo" (2003). "Marock" és el seu primer llargmetratge, amb el qual va participar en la secció “Un Certain regard” del Festival de Cannes 2005.

Premis concedits a Marock: Un certain regard, Festival de Cannes, Francia, 2005 / Contemporary World Cinema, Festival Internacional de cine de Toronto, Canadá, 2005 / Premi “Coup de coeur” del públic, Festival de Sarlt, Francia, 2005.

Més informació:
http://www.fcat.es/wiki/index.php/Laïla_Marrakchi
http://www.fcat.es/wiki/index.php/Marock

Dins la programació de:
Arrels: Cultures d'anada i tornada
2nes Jornades de les Dues Ribes
Situació i activisme de la dona magribina

Organitzen:
Àrea d'Immigració CGT, Associació Amazics de Catalunya, Associació Ciutadans per la Convivència i el Desenvolupament, Sodepau, Associació Cultural Reggus, Hace Color, Regidoria de Solidaritat i Cooperació, Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació

>>> Us podeu descarregar el cartell i el llibret de les Jornades a:
www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article3447

--------------------------------------------------------------------------------------------------

“La pel·lícula de tots els tabús”, així la van anomenar els seus defensors. A la fi de la primavera de 2006, un polèmic film anomenat Marock centrava l'atenció dels periòdics i revistes culturals del Marroc. Obra d'una jove realitzadora de 29 anys, que havia deixat la seva Casablanca natal per a establir-se a França una dècada abans, la pel·lícula es va estrenar al Marroc el 10 de maig de 2006, un any després del seu première en el Festival de Cannes i al mes de la seva presentació en les pantalles franceses.

Aquestes particulars circumstàncies -cineasta d'origen marroquí però establerta a França, autora d'una pel·lícula sobre el Marroc de procedència europea i finançament francès marcarien severament a Marock. Els mitjans de comunicació locals van saludar la seva estrena com si es tractés d'un succès de scandale nord-americà, conferint-li una publicitat gratuïta que feia innecessari qualsevol despesa suplementària per aquest concepte. De fet, existien nombrosos paral·lelismes amb el cinema nord-americà, no només pel seu evident parentiu formal i musical amb les pel·lícules d'adolescents hollywoodienses, sinó també per l'amplitud de la seva difusió tant per canals formals com informals.

Poc després de la seva estrena en les sales de Casablanca, Rabat, Fes i Marrakech, en les voreres de qualsevol ciutat marroquina podien comprar-se amb facilitat còpies pirates al costat d'unes altres de blockbusters d'Hollywood (...). Però si part de l'efecte sorpresa provocat per Marock tenia a veure amb el seu look hollywoodiense, les controvèrsies que va suscitar es van deure fonamentalment a les representacions del Marroc i els marroquins que oferia. Aquest era el problema.

Primer llargmetratge de Laila Marrakchi, Marock desenvolupava un tema que havia explorat ja en el seu primer curt, L’horizon perdu (2000), que no era sinó la història d'un jove sense recursos de la medina de Tànger que decideix partir il·legalment cap a Espanya. En el cas de Marock, no obstant això, la partida de la protagonista no arriba sinó al cap dels noranta minuts i funciona com resolució d'una història de passar a la maduresa. I encara que, a la seva manera i en el seu particular context, la protagonista de Marock està tan destrossada com el jove de L’horizon perdu, en aquest cas la seva esplaiada condició socioeconòmica mai perilla i la seva emigració és completament legal i transparent. De fet, les últimes paraules que s'escolten en la pel·lícula corresponen a la rutinària sol·licitud de l'oficial de duanes: “passaport”.

Gairebé tot el que precedeix a aquest moment sembla justificar la partida i per aquest motiu aquesta sigui vista no només com la sortida entre llàgrimes, del Marroc i de la pròpia adolescència, sinó també al mateix temps com una sort d'alliberament. Però, en tot cas, que la jove protagonista de disset anys acabés abandonant el Marroc no va ser de cap manera el motiu de la polèmica que va envoltar la pel·lícula, per més que efectivament aquesta associï el Marroc amb un període d'adolescència i la sortida del mateix amb un procés de maduració (i no és casual) (...). La controvèrsia va sorgir fonamentalment per la manera tan provocativa com Marrakchi havia retratat les relacions prematrimonials en els ambients més acomodats de Casablanca i la seva forma tan ostensiva d'ignorar les convencions culturals i religioses.

Tres són els elements bàsics que van determinar el conflicte: la negativa de la protagonista, Rita (interpretada per Morjana Alaoui), a observar el dejuni preceptiu durant el Ramadán; la burla que sotmet al seu germà Mao (Assad El Boubab) mentre aquest practica les seves oracions; i l'oberta relació, aparentment també consumada sexualment, amb un noi jueu, Youri (Matthieu Boujenah). Tal com és fàcil collegir d'aquests punts, el franc tractament de la sexualitat entre els adolescents marroquins de classe alta i el seu desinterès per les exigències de la tradició religiosa estan a Marock estretament relacionats.

En última instància, el moment que més va semblar molestar als sectors obertament crítics amb la pel·lícula va ser l'escena que Rita i Youri s'abracen i es besen en una platja apartada. Youri, a l'adonar-se que Rita mira la seva cadena amb una estrella de David de plata, es treu la cadena i la penja al voltant del coll de la noia musulmana. “Així -diu- no hauràs de preocupar-te per això”. Fins i tot per als partidaris de la pel·lícula, com va ser el cas de revistes culturals progressistes com Tel Quel i Le Journal Hebdomadaire, que van dedicar les seves portades i àmplia cobertura a la mateixa, van tenir dificultats per a poder digerir aquesta seqüència.

La pròpia Marrakchi va ser objecte de crítiques molt severes quan va acudir a presentar la pel·lícula a Tànger en el context de Festival Nacional de Cinema (desembre de 2005) i després, quan aquesta es va estrenar comercialment a França (febrer de 2006), es va produir una molt intensa discussió en el ciberespai entre els integrants de la diàspora marroquina en aquest país, per a qui la cineasta s'havia arrogat la tasca de parlar en nom de tota la jove generació de marroquins.

(...) La manera com va ser rebuda -els malentesos sobre la seva novetat o els crims contra la nació- oferixen una immillorable talaia per a radiografiar l'estat de la cultura marroquina en la primera dècada del segle XXI. Sigui quina sigui la validesa de les crítiques formulades a la qualitat estètica de la pel·lícula i per més que pugui semblar una mica anacrònic tractar d'oferir una al·legoria nacional del Marroc del segle XXI mitjançant una enèsima història d'abandó del país (...), no hauríem d'ignorar la importància de la pel·lícula. I no perquè, com sol dir-se en els ambients de màrqueting nord-americans, qualsevol publicitat sigui bona, sinó perquè definitivament Marock va tocar una fibra sensible. El fet que, abans que la pel·lícula s'estrenés al Marroc, la pròpia Marrakchi predigués que això anava a passar, una afirmació que sens dubte va ajudar a l'animadversió, no per això és menys important tractar de comprendre com efectivament va succeir tal cosa.

Brian T. Edwards, “Marock in Morocco: Reading Moroccan Films in the Age of Circulation”, en Andrea Khalil (ed.), North African Cinema in a Global Context: Through the Lens of Diaspora (Londres / Nueva York, Routledge, 2008), pp. 11-13.