Comencem a enfilar la década dels 90: les Olimpiades al caure, el Bush a la presidencia, la Guerra del Golf (hi ha coses que no canvien, no?) I en una perduda capital de comarca d’un pais que no existeix, un grapat de Disidents s’infiltraven a les ones a travès d’una radio local, del nom de la qual no m’en puc enrecordar (tot i que voldria).
El Porc, el Gat, la Cabra i el Gos, l’equip original que va anar evolucionant des del glamour de “El Perfum de l’Invisible” , la provocació com a senyera de “Buscando a Jesse James” i també de “El Porc Al•lucina”, entre la futilitat i l’oblit, per desembocar, finalment, en la fórmula magistral de “La Taula de Porrera” (el nom ja ho diu tot, perquè, efectivament, l’icone més representatiu de la nostra indiscriminada iconoclàsia sempre ha estat la fulla verda de 5 puntes, que no només qüestiona les restrictives lleis actuals i la seva lògica tancada, sinó tota la Cristiandad sencera i la seva lògica inquisitorial).
La Taula de Porrera al•ludia, si, a la rialla fácil del que veu porros per tot arreu, però també a una llegenda moderna (potser ara ja antiga) sobre taules que belluguen soles en obscurs pobles isolats. I és que en la nostra época de superstició i paranoia, un programa sobre drogues ha de ser, per força, un programa esotèric.
Però no s’acaben aquí les múltiples resonàncies d’aquest nom tan ben trobat. També és una alusió directa a la Porrera mítica, la capital dels revoltats indis del Priorat, la primera de les produccions especials dels inquiets torracollons que formaven la nostra plantilla: Disidents i Captaires! I és en aquella época en que vam aprendre a navegar per Atmòsferes Lìquides i hipnòtiques fetes de música electrònica, de la ma (o de l’urpa) dels altres 2 Gossos de la colla. I és el moment de tants i tants col•laboradors improvisats (reclutats pels bars als moments àlgids de borratxera) I de les entrevistes histèriques: què opina una Sissi PPopular sobre la Llei Corcuera en época d’eleccions? En fi, potser que no ens posem tendres!
Avui, més de 10 anys després, supurant des de les nostre tombes a travès d’aquesta nova via de comunicació, us farem arribar (a poc a poc i amb bona lletra, i esperem que millor só) les produccions més destacades d’aquella década prodigiosa: Disidents i Captaires, els diversos viatges del Porc i altres bajanades, potser avui encara pendents de rescatar en algun armari vell.
Però també avui, més de 10 anys després, volem establir una comunicació directa, entre nosaltres i tu, preservats de la censura amable dels políticament correctes i de la pressió subtil dels amics-patrons.
Tornem a ser aquí, tornem a mostrar-nos tal com som, o tal com erem, potser per res, potser per nostàlgia, però potser també per còrrer de nou el risc que aquella emoció difusa, entre una por inespecífica i un desig libidinòs, ens pugui tornar a provocar una vomitada de creativitat indòmita.
Amb tots vosaltres, … AIXÒ!!!
El Porc.
“El Porc en terra de Cristians” és el relat d’un viatge, entre iniciatic i patxanguero, que el narrador va fer seguint el Camí de St. Jaume (Santiago, pels propers). Te un to més intimista que anteriors produccions, però igualment està sobrat d’ironia i de deliri.
És també la història d’una conversió religiosa: el descregut protagonista acaba dissenyant-se una religió al seu gust, amb la recuperació de la clàssica i sensual Afrodita.
És, sobretot i exageracions a banda, rigorosament cert tot el que s’hi explica, per estrambòtiques i recargolades que puguin semblar algunes situacions.
És, per últim, la primera d’una llarga nissaga d’històries de viatges similars per camins de mitja Europa que es van anar emetent com una secció setmanal de “La Taula de Porrera” i que continuen, com aquesta fins ara, dormint en un calaix ple de K7’s.
| Capitol 1 | Capitol 2 | Capitol 3 |
| Capitol 4 | Capitol 5 | Capitol 6 |
| Capitol 7 | Capitol 8 | Capitol 9 |
| Capitol 10 |
Capitol 11 |

“Dissidents i Captaires” va sorgir per casualitat i sense ànim de continuïtat. Havia de formar part de la secció que el Porc portava a ”Buscando a Jesse James” i no passar d’una anada de l’olla d’aquella setmana concreta, aprofitant alguns retalls d’unes gravacions que ens havien arribat de França, una mica en la onda “sinistre”.
Però, de mica en mica, adaptant-se a les exigències del temps i de la vida quotidiana d’una forma entre màgica i xavacana, va anar sorgint un capítol setmanal. La història quedava inconnexa en principi, però de mica en mica tot va anar encaixant.
Al capítol 6 vam decidir fer una mena de resum perquè ni la gent ni nosaltres ens perdéssim. Vam presentar cadascun dels personatges. Posteriorment, en l’edició en K7, el vam passar al capítol 1, però aquí hem decidit respectar l’ordre original.
Els intèrprets són anònims i variats. A més dels responsables del programa, que de vegades fèiem vàries veus, hi van passar infinitat d’extres reclutats a l’últim moment al cul d’un bar, sobornats amb cervesa. Algun d’ells ja no està entre nosaltres, però continua sent de tots recordat.
Hi ha una segona part de “Dissidents i Captaires”, que va sortir per antena, però que mai va arribar a ser recopilada en una gravació, com la primera. La vocació d’aquest culebrot radioafònic alternatiu era no acabar-se mai, anar-se complixitjant fins a l’infinit, però,… en definitiva, el que us arribarà és això.
El Porc.
| Cunya |
Capitol 1 | Capitol 2 |
| Capitol 3 | Capitol 4 | Capitol 5 |
| Capitol 6 | Capitol 7 | Capitol 8 |
| Capitol 9 | Capitol 10 |